dilluns, 17 de febrer de 2014

ARA ÉS EL MOMENT

Lluís Ramos Poley, delegat de CCOO a Ciments Molins Industrial


Són temps difícils encara que alguns aprofiten les condicions per ampliar el seu domini. Les condicions, econòmiques, polítiques, de majories, de banderes, totes estan de cara per aconseguir destruir el que tants anys ens ha costat lluitar i aconseguir.

No ens han regalat res, tot forma part de la capacitat que tenim d´organitzar-nos, la desaparició de dos potències enfrontades ens ha portat a una globalització de mercats que no és igualitària, "nosaltres no som mercaderia¡¡¡" .

Estan aprofitant la situació per fer desaparèixer el nostre estat del benestar, perquè l´hem construït nosaltres. El Neoconservadurisme català i espanyol es fonamenta en el treball del dia a dia, en el seu dogma en aquests moments dominant, intentant acaparar els poders que una democràcia hauria de separar, sinó per què és democràcia.

A les empreses també, per debilitar el sindicalisme combatiu s´ha d´anar contra ell, ara és el moment, sigui com sigui és l´oportunitat més desitjada pels empresaris que basen la seva competitivitat en devaluar salaris i establint un dummping social, s´ha de deixar anar la por, és l´única manera de debilitar la negociació col·lectiva. Les clàusules d´ ultractivitat posaven una limitació si més no ens empenyia a negociar", a la fi és el que volem nosaltres, sense negociació anem a la imposició, que és l´objectiu de molts que dia a dia es vanaglorien de fer portades i contraportades als diaris de més tirada, la responsabilitat no només s´exerceix als diaris, "primer fes-ho a casa teva¡¡¡".

El problema s´agreuja amb oportunistes que s´introdueixen en organitzacions sindicals de classe, primer per fer demagògia, després quan ja no poden suportar la pressió volen vendre que els ajustos "s´han de fer ", "que estamos muy mal", "que es lo que hay" i acorden l´inacordable, són d´aquells que estan de passada però deixen el pitjor per dècades.

Però nosaltres som de CCOO i estem aquí per fer front, si volen conflicte el tindran, sigui al carrer o als tribunals, estem acostumats i preparats, la nostra vida va lligada a la reivindicació, de fet som classe treballadora i aquesta, diguin el que diguin, és la nostra classe, la que ha construït a les empreses, a les escoles, a les associacions de veïns, als moviments socials, una manera de fer veure que podem tenir un món millor que l´actual, que la injustícia s´acaba amb justícia, i la misèria no s´acaba amb més misèria,  per això ens agrupem i fem pinya. Amb això no podran hi ho saben. Ara és el nostre moment¡¡¡¡




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada