INTERVENCIÓ DE TONI MORA A LA CLOENDA DEL
I
CONGRÉS CCOO BAIX LLOBREGAT, ALT PENEDÈS, ANOIA I GARRAF
7 D’ABRIL DE 2014
Bona tarda, companyes i companys, amigues i amics.
Moltes gràcies per la vostra
confiança. Per mi és un honor representar aquest gran sindicat de les CCOO del
Baix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf des de la Secretaria
General. Com 1 afiliat més dels i les 29630 afiliats i afiliades d’aquestes
terres intentaré no defallir mai, no resignar-me mai, i lluitar braç a braç amb
vosaltres per la defensa a l’ofensiva dels nostres interessos com a classe
treballadora
Permeteu-me alguna llicència
personal, són aquests els moments de fer-ho. Vull agrair la feina constant,
sòlida i per mi imprescindible del company José Àngel Arnal. Amb un grapat de
tipus com ell el nostre sindicat seria imparable. Gràcies, deixes el
Secretariat però no t’en vagis lluny, ser que no ho faràs. Vull continuar
aprenent dia a dia de tu.
Vull també agrair el fantàstic
treball de l’equip d’organització d’aquests congressos, dos en un en un matí,
però molta preparació prèvia i al darrere de les bambalines. Gràcies companyes
i companys. Sou un valor segur per aquesta organització.
Gràcies a la secretària
d’organització Maite Hernández que continua fent i farà una excel·lent tasca
d’encarregar-se de pràcticament tot perquè pràcticament tot surti bé.
I gràcies a la Saida Ehliluch,
al Dani Gutiérrez, a l’Anna Carnisser, l’Alfonsa Santiesteban i a l’Albert
Rodríguez. Farem un bon equip,
farem moltes coses i molt intensament. Com diu un gran sindicalista
ara toca fer més que mai un sindicat amb les cames àgils, el cap fred i
sobretot el cor calent.
El dia 22 a les 10h del matí
ens veiem a Vilanova, 1a reunió de Secretariat.
Vull començar enviant una
abraçada als companys i companyes de Robert Bosch en lluita pel futur i pel
present dels seus llocs de treball. Endavant
Companyes i companys. La
lluita continua i com fa temps el camí fa pujada, encara fa pujada i ens hem
d’arrecerar contra el vent de cara.
L’estafa de la crisi ens ha
provocat un nou ordre econòmic, una nova reordenació social, els antisistema
han ocupat els llocs de direcció del sistema.
La crisi és una estafa i també
ho és la consigna repetida de que estem sortint d’ella avalada en quatre xifres
macroeconòmiques lluny de la realitat social que toquem dia a dia als centres
de treball, als barris, a les nostres famílies.
No ens poden enganyar. El
patiment social és prou gran com perquè els cicles econòmics que alguns i
algunes canvien a cop de titular de premsa o bocanada de bocamolls de
teleporqueria ens facin creure en la mentida. No canvia el cicle, canviem
nosaltres el sistema.
Companyes i companys hem de
continuar en lluita i ferms en les propostes. Aquest sindicat les té;
alternatives clares als centres de treball, en la negociació col·lectiva, en
els conflictes i també propostes de reforma, de diàleg pel país, propostes
fiscals, de protecció social, de derogació de la reforma laboral.
Volem reformar les
administracions públiques però no volem aquesta reforma contrademocràtica,
lluitem contra l’ofensiva patriarcal i masclista que representa la llei Gallardón,
lluitem per l’educació i la sanitat pública i de qualitat, i no entenem, o sí,
com connecten les elits econòmiques i
polítiques que en això sí és posen d’acord. Oi Rigau? Oi Els de Barnaworld?
A nosaltres que formem part de
la major organització social d’aquest país no ens poden entabanar, no ens poden
ensarronar, aquí hi ha matèria gris per dur als centres de treball, als nostres
companys i companyes les propostes i les
apostes d’aquest sindicat a l’ofensiva.
I és hora de fer-ho. Som
immersos en un procés àgil de reorganització del sindicat, un procés per fer
més útil i més fortes, com diu el nostre lema, les CCOO.
És hora de fer un sindicat més
horitzontal, més equilibrat, amb més capacitat d’escoltar a la societat però
sobretot d’escoltar a la seva gent, als milers i milers de companyes i companys
que formem aquesta gran organització.
I es tracta que ens
responsabilitzem, els primers nosaltres, la direcció. Som afiliats i afiliades
amb un gran plus de responsabilitat i sobretot la de saber com és, què pensa la
nostra gent.
Perquè això és el primer deure
si volem passar, i hem de fer-ho, a la segona R, la de repensar el sindicat.
Cal repensar un sindicat per
arribar més lluny encara, allà on no ho fem avui, a moltes mitjanes i petites
empreses on hi ha o ha d’haver-hi també la nostra afiliació. Però també a
aquells edificis de marbre, amb grans oficines on sembla que el sindicalisme de
classe té la porta barrada, o aquells centres comercials on la nostra gent
encara treballa en minoria o tenen por de pertànyer a un sindicat de classe.
I encara hem de recórrer un
camp extens. Cal afiliar més per poder ser organització possible, sostenible i
en expansió. Cal continuar guanyant les eleccions sindicals i fer-ho per la
diferència més gran i poder continuar essent la punta de llança dels
treballadors i les treballadores a les quatre comarques.
Ens toca conèixer molt bé la
nostra realitat intercomarcal. De Calaf a Castelldefels i de Castellet i la
Gornal a Olivella. Moltes dones i homes, moltes delegades i delegats(més de
5000), una força humana que cal eixamplar per construir un projecte de simbiosi
el més perfecte possible. Sense perdre les nostres identitats, sense perdre
proximitat, coordinant recursos, estenent xarxa sindical. Una Unió forta
composta de sindicats intercomarcals forts. Un Consell representatiu i pel
debat i la decisió vers el projecte. Una Unió lligada al model confederal de la
nostra Comissió Obrera Nacional de Catalunya, compromesa amb el projecte i amb
voluntat d’aportar al debat de les seves reformes.
El país són les persones,
l’economia ha d’estar al seu servei. El sindicat són els treballadors i les
treballadores que el composem, l’afiliació fa possible el sindicat. I som un
sindicat de classe que necessita ésser fort als centres de treball, el nostre
eix principal; que necessita ésser útil a la negociació col·lectiva on guanyem
drets, on plantem cara. I som un sindicat sociopolític, si no no seríem les Comissions Obreres, que vol aportar
al canvi social, que vol aportar al canvi i regeneració democràtic, que vol
defensar els interessos de classe i a la vegada ser referència com a sindicat
nacional i d’esquerres.
I som temps d’impossible parsimònia. El
sindicat és activisme, el sindicat és proposta, el sindicat és lluita.
No hem arribat fins aquí, i
venim de lluny, d’una mina i de moltes fabriques, de la lluita política, de la
lluita pels drets laborals i socials. No hem arribat fins aquí i volem anar més
lluny encara, per quedar-nos quiets i esperar.
Potser alguns poden fer-ho,
però nosaltres no podem esperar que canviï el vent, que ens porti a bon port,
mentre restem al pairo. No ho estem fent.
Repensem junts i juntes el
sindicat. Aportem des d’aquesta Unió de quatre comarques i milers i milers de
dones i homes a aquesta obligació. Repensem el sindicat per fer-ho més útil,
més fort, més àgil. Escoltem-nos unes a altres, parlem, debatem.
Que quan algú miri, dintre
d’uns anys, enrere pugui dir que hem encertat, o que com a mínim vam
intentar-ho.
Moltes gràcies,
Visca CCOO! Visca la classe
treballadora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada