dimarts, 15 d’abril del 2014

INTERVENCIÓ DE TONI MORA A LA CLOENDA DEL 

I CONGRÉS CCOO BAIX LLOBREGAT, ALT PENEDÈS, ANOIA I GARRAF

7 D’ABRIL DE 2014


Bona tarda, companyes i companys, amigues i amics.

Moltes gràcies per la vostra confiança. Per mi és un honor representar aquest gran sindicat de les CCOO del Baix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf des de la Secretaria General. Com 1 afiliat més dels i les 29630 afiliats i afiliades d’aquestes terres intentaré no defallir mai, no resignar-me mai, i lluitar braç a braç amb vosaltres per la defensa a l’ofensiva dels nostres interessos com a classe treballadora

Permeteu-me alguna llicència personal, són aquests els moments de fer-ho. Vull agrair la feina constant, sòlida i per mi imprescindible del company José Àngel Arnal. Amb un grapat de tipus com ell el nostre sindicat seria imparable. Gràcies, deixes el Secretariat però no t’en vagis lluny, ser que no ho faràs. Vull continuar aprenent dia a dia de tu.

Vull també agrair el fantàstic treball de l’equip d’organització d’aquests congressos, dos en un en un matí, però molta preparació prèvia i al darrere de les bambalines. Gràcies companyes i companys. Sou un valor segur per aquesta organització.

Gràcies a la secretària d’organització Maite Hernández que continua fent i farà una excel·lent tasca d’encarregar-se de pràcticament tot perquè pràcticament tot surti bé.
I gràcies a la Saida Ehliluch, al Dani Gutiérrez, a l’Anna Carnisser, l’Alfonsa Santiesteban i a l’Albert Rodríguez. Farem un bon equip, farem moltes coses i molt intensament. Com diu un gran sindicalista ara toca fer més que mai un sindicat amb les cames àgils, el cap fred i sobretot el cor calent.

El dia 22 a les 10h del matí ens veiem a Vilanova, 1a reunió de Secretariat.
Vull començar enviant una abraçada als companys i companyes de Robert Bosch en lluita pel futur i pel present dels seus llocs de treball. Endavant

Companyes i companys. La lluita continua i com fa temps el camí fa pujada, encara fa pujada i ens hem d’arrecerar contra el vent de cara.

L’estafa de la crisi ens ha provocat un nou ordre econòmic, una nova reordenació social, els antisistema han ocupat els llocs de direcció del sistema.

La crisi és una estafa i també ho és la consigna repetida de que estem sortint d’ella avalada en quatre xifres macroeconòmiques lluny de la realitat social que toquem dia a dia als centres de treball, als barris, a les nostres famílies.

No ens poden enganyar. El patiment social és prou gran com perquè els cicles econòmics que alguns i algunes canvien a cop de titular de premsa o bocanada de bocamolls de teleporqueria ens facin creure en la mentida. No canvia el cicle, canviem nosaltres el sistema.

Companyes i companys hem de continuar en lluita i ferms en les propostes. Aquest sindicat les té; alternatives clares als centres de treball, en la negociació col·lectiva, en els conflictes i també propostes de reforma, de diàleg pel país, propostes fiscals, de protecció social, de derogació de la reforma laboral.

Volem reformar les administracions públiques però no volem aquesta reforma contrademocràtica, lluitem contra l’ofensiva patriarcal i masclista que representa la llei Gallardón, lluitem per l’educació i la sanitat pública i de qualitat, i no entenem, o sí, com connecten  les elits econòmiques i polítiques que en això sí és posen d’acord. Oi Rigau? Oi Els de Barnaworld?

A nosaltres que formem part de la major organització social d’aquest país no ens poden entabanar, no ens poden ensarronar, aquí hi ha matèria gris per dur als centres de treball, als nostres companys i companyes les propostes i  les apostes d’aquest sindicat a l’ofensiva.
I és hora de fer-ho. Som immersos en un procés àgil de reorganització del sindicat, un procés per fer més útil i més fortes, com diu el nostre lema, les CCOO.

És hora de fer un sindicat més horitzontal, més equilibrat, amb més capacitat d’escoltar a la societat però sobretot d’escoltar a la seva gent, als milers i milers de companyes i companys que formem aquesta gran organització.

I es tracta que ens responsabilitzem, els primers nosaltres, la direcció. Som afiliats i afiliades amb un gran plus de responsabilitat i sobretot la de saber com és, què pensa la nostra gent.

Perquè això és el primer deure si volem passar, i hem de fer-ho, a la segona R, la de repensar el sindicat.

Cal repensar un sindicat per arribar més lluny encara, allà on no ho fem avui, a moltes mitjanes i petites empreses on hi ha o ha d’haver-hi també la nostra afiliació. Però també a aquells edificis de marbre, amb grans oficines on sembla que el sindicalisme de classe té la porta barrada, o aquells centres comercials on la nostra gent encara treballa en minoria o tenen por de pertànyer a un sindicat de classe.

I encara hem de recórrer un camp extens. Cal afiliar més per poder ser organització possible, sostenible i en expansió. Cal continuar guanyant les eleccions sindicals i fer-ho per la diferència més gran i poder continuar essent la punta de llança dels treballadors i les treballadores a les quatre comarques.

Ens toca conèixer molt bé la nostra realitat intercomarcal. De Calaf a Castelldefels i de Castellet i la Gornal a Olivella. Moltes dones i homes, moltes delegades i delegats(més de 5000), una força humana que cal eixamplar per construir un projecte de simbiosi el més perfecte possible. Sense perdre les nostres identitats, sense perdre proximitat, coordinant recursos, estenent xarxa sindical. Una Unió forta composta de sindicats intercomarcals forts. Un Consell representatiu i pel debat i la decisió vers el projecte. Una Unió lligada al model confederal de la nostra Comissió Obrera Nacional de Catalunya, compromesa amb el projecte i amb voluntat d’aportar al debat de les seves reformes.

El país són les persones, l’economia ha d’estar al seu servei. El sindicat són els treballadors i les treballadores que el composem, l’afiliació fa possible el sindicat. I som un sindicat de classe que necessita ésser fort als centres de treball, el nostre eix principal; que necessita ésser útil a la negociació col·lectiva on guanyem drets, on plantem cara. I som un sindicat sociopolític, si no no  seríem les Comissions Obreres, que vol aportar al canvi social, que vol aportar al canvi i regeneració democràtic, que vol defensar els interessos de classe i a la vegada ser referència com a sindicat nacional i d’esquerres.
I som temps d’impossible parsimònia. El sindicat és activisme, el sindicat és proposta, el sindicat és lluita.

No hem arribat fins aquí, i venim de lluny, d’una mina i de moltes fabriques, de la lluita política, de la lluita pels drets laborals i socials. No hem arribat fins aquí i volem anar més lluny encara, per quedar-nos quiets i esperar.

Potser alguns poden fer-ho, però nosaltres no podem esperar que canviï el vent, que ens porti a bon port, mentre restem al pairo. No ho estem fent.

Repensem junts i juntes el sindicat. Aportem des d’aquesta Unió de quatre comarques i milers i milers de dones i homes a aquesta obligació. Repensem el sindicat per fer-ho més útil, més fort, més àgil. Escoltem-nos unes a altres, parlem, debatem.

Que quan algú miri, dintre d’uns anys, enrere pugui dir que hem encertat, o que com a mínim vam intentar-ho.

Moltes gràcies,

Visca CCOO! Visca la classe treballadora!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada