A la gent que no només vulgui sobreviure

Podria ser una crida. Ep, estàs disposat a deixar de pensar només en la teva existència material? Estàs disposat a intentar poder mirar l’horitzó sense les ulleres de sol que gairebé regalen amb els diaris dominicals o les revistes de la petita moda? Si vols jugar-te-la ni que sigui una mica, si vols arriscar ni que sigui a temps parcial, ara és el moment d’ajuntar forces, aplegar interessos, reunir emocions. Per què amigues i amics, el món s’acaba. O com a mínim el món que hem conegut fins ara. El món de la pretesa seguretat, il·lusòria realment, però dotada de bona aparença, està en declivi definitiu. Però jo crec que hi ha d’haver  uns bons grapats de gent que no estem disposats a rendir-nos panxa enlaire mentre ens deixen sense drets, sense present i ens empenyen a un futur d’opressió i mesquinesa. 

Ep, això es una crida per que t’apuntis per treballar, gairebé sempre de franc, voluntari, que posis l’ànima en la teva gent, en la teva família, les teves criatures i les dels veïns, perquè si no també per passivitat les condemnarem a no tenir oportunitats, ni possibilitat de formar-se com a persones amb sentit comú, amb capacitat de resposta, amb voluntat de ser dignes. 

Ep, apunta’t a la plataforma, al sindicat (a mi em va bé el meu les CCOO), al moviment social, a l’associació veïnal, al partit o munta’l, però amb esperit unitari. Això encara es pot canviar, a millor. Hi ha alternativa, la podem construir. 

Ep! Potser es una crida. Surt de la queixa i passa a la reflexió i a l’acció. Són temps de revolució, no de recollir les molles de pa que cauen de la taula dels poderosos.