divendres, 26 de juliol del 2013

Anem de rebaixes…laborals i socials!


Des del passat 1 de juliol i fins el 31 d’agost continuen les rebaixes a prop de 400.000 comerços catalans (segons la Generalitat). Aquest any les rebaixes no estan marcades pels grans descomptes que ofereixen els comerços, el que està marcant aquest període son les rebaixes salarials i socials que estan patint els treballadors i treballadores.


La contínua devaluació dels salaris, la retirada de pagues extres, una fiscalitat cada vegada més injusta, la por a perdre la feina… està fent que el consum (lògicament) estigui patint una important davallada. Així podríem dir que el problema del sector del comerç no és la “crisi” sinó les “solucions” que es plantegen per superar l’actual situació econòmica del nostre país. La millor ajuda per reactivar el comerç no són descomptes i rebaixes, la millor reactivació són salaris i drets. Cal que ens plantegem si no cal canviar els índexs de confiança de les i els consumidors  per l’índex de confiança dels ciutadans i ciutadanes.


Però també cal tenir present que alguna cosa malament s’haurà fet o encara s’està fent al sector. Primer hauríem de plantejar-nos que segurament hem produït i consumit per sobre de les nostres necessitats d’una manera artificial. Estem vivint un procés on els ciutadans i ciutadanes estan repensant el seu consum, adequant les seves possibilitats econòmiques a les seves necessitats reals. Continuem produint de manera intensa i continuem tenint la necessitat d’un consum elevat per mantenir els marges empresarials (que no l’ocupació que no deixa de baixar). Potser ha arribat el moment de replantejar-nos si és possible mantenir els nivells de consum que hem tingut fins ara o bé si hem de començar a deixar de dependre de grans produccions que requereixen grans consums per ser viables.

Potser el sector del comerç també és una bombolla que ha crescut de manera desmesurada i que en la actualitat trontolla. Hem fet competir al comerç de proximitat amb el tercer home més ric del món i ens hem dotat d’una llei d’horaris comercials on es proposava que obrint més hores i més dies els petits comerços serien més rentables que les grans superfícies comercials. Ara estenem rumors sobre qui obre o manté negocis de proximitat  mentre l’estat espanyol continua insistint en que la solució és liberalitzar els horaris, obrir més dies i més hores.  Això sí, amb cada vegada menys treballadors i treballadores ocupats al sector i amb salaris cada vegada més baixos. A la província de Barcelona ho estan patint especialment les companyes i companys del comerç del tèxtil que continuen defensant el seu conveni col·lectiu.

En definitiva, si les retallades de drets i una fiscalitat injusta continuen sent la recepta per reactivar l’economia, el sector de comerç continuarà de rebaixes laborals i socials una bona temporada!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada