Des del passat 1 de juliol i fins el 31 d’agost continuen les rebaixes a prop de 400.000 comerços catalans (segons la Generalitat). Aquest any les rebaixes no estan marcades pels grans descomptes que ofereixen els comerços, el que està marcant aquest període son les rebaixes salarials i socials que estan patint els treballadors i treballadores.
La contínua devaluació dels salaris, la retirada de pagues extres, una fiscalitat
cada vegada més injusta, la por a perdre la feina… està fent que el consum
(lògicament) estigui patint una important davallada. Així podríem dir que el
problema del sector del comerç no és la “crisi” sinó les “solucions” que es
plantegen per superar l’actual situació econòmica del nostre país. La millor
ajuda per reactivar el comerç no són descomptes i rebaixes, la millor
reactivació són salaris i drets. Cal que ens plantegem si no cal canviar els
índexs de confiança de les i els consumidors per l’índex de confiança dels ciutadans i
ciutadanes.
Però també cal tenir present que alguna cosa malament s’haurà fet o encara
s’està fent al sector. Primer hauríem de plantejar-nos que segurament hem
produït i consumit per sobre de les nostres necessitats d’una manera artificial.
Estem vivint un procés on els ciutadans i ciutadanes estan repensant el seu
consum, adequant les seves possibilitats econòmiques a les seves necessitats
reals. Continuem produint de manera intensa i continuem tenint la necessitat d’un
consum elevat per mantenir els marges empresarials (que no l’ocupació que no
deixa de baixar). Potser ha arribat el moment de replantejar-nos si és possible
mantenir els nivells de consum que hem tingut fins ara o bé si hem de començar
a deixar de dependre de grans produccions que requereixen grans consums per ser
viables.
Potser el sector del comerç també és una bombolla que ha crescut de manera
desmesurada i que en la actualitat trontolla. Hem fet competir al comerç de proximitat
amb el tercer home més ric del món i ens hem dotat d’una llei d’horaris
comercials on es proposava que obrint més hores i més dies els petits comerços
serien més rentables que les grans superfícies comercials. Ara estenem rumors
sobre qui obre o manté negocis de proximitat
mentre l’estat espanyol continua insistint en que la solució és
liberalitzar els horaris, obrir més dies i més hores. Això sí, amb cada vegada menys treballadors i
treballadores ocupats al sector i amb salaris cada vegada més baixos. A la
província de Barcelona ho estan patint especialment les companyes i companys
del comerç del tèxtil que continuen defensant el seu conveni col·lectiu.
En definitiva, si les retallades de drets i una fiscalitat injusta continuen
sent la recepta per reactivar l’economia, el sector de comerç continuarà de
rebaixes laborals i socials una bona temporada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada