aula de Formació Joan N. García-Nieto

INTERVENCIÓ DE TONI MORA A LA CLOENDA DE

L'ACTE DE L'AULA JOAN N. GARCÍA-NIETO 

28 d'abril 2014

Bona tarda companyes i companys, amigues i amics

Moltes gràcies per l'assistència a aquest acte central del Primer de Maig de CCOO al Baix Llobregat; ara més fortes i més útils que volem esdevenir amb la fusió amb els companys i companyes de l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf. En nom de l'electe Consell Intercomarcal us adreço una salutació i l'agraïment per ser-hi aquí.

També en una salutació en nom de l'Aula Joan N. García Nieto, eina de reflexió sindical que avui també coorganitza aquest acte i amb la qual volem mantenir present la memòria del nostre company García Nieto, un gran sindicalista i una gran persona, que també segur continua caminant amb nosaltres el camí de la Utopia diària, possible amb lluita

Gràcies especials a totes les companyes i companys als i les quals avui fem un merescut reconeixement. Són la mostra de la nostra potència, de la capacitat resolutiva, del compromís i de l'orgull de pertinença  a una gran organització com la nostra en la qual confien majoritàriament els treballadors i treballadores del nostre país. Gràcies per fer gran aquest sindicat.

I un especial agraïment al professor Mayayo, per acompanyar-nos i dotar-nos d'arguments i per despertar-nos encara més. Ens cal sempre alçar la mirada per sobre de la quotidianitat que moltes vegades ens atrapa.

A aquest Primer de maig sortirem als carrers de Catalunya cridant contra la pobresa laboral i social i en demanda de més ocupació, més convenis i més salaris. Entenem ocupació per ocupació estable i amb drets, convenis per dret a la negociació col·lectiva i contra la reforma laboral; per cert un esment especial per la lluita dels companys i companyes del Lleure educatiu i sociocultural, la patronal caldria que s'ho fes mirar..progressista. I un reconeixement especial pels companys i companyes del Metall que han assolit un molt bon acord al seu conveni després d'una llarga lluita. Salaris dignes, salaris que redistribueixin la riquesa i els beneficis que genera la nostra feina.

A aquests dies de debats globals el professor Mayayo ens recorda a un article a la revista Treball que no hi ha projecte nacional sense projecte social, que la nació són les persones, la cohesió i la mobilitat social, els drets de ciutadania- d'accedir a una formació escolar i a una assistència sanitària, en primer lloc- i l'oportunitat de canviar de vida.

La nostra vida, la vida de la classe treballadora, el 99% de la població està ara en l'objectiu d'aquells antisistema ultraliberals que volen construir la societat de la precarietat per nosaltres.

Gent com la presidenta del Círculo de Empresarios amb aquelles declaracions ofensives respecte al salari que hem de cobrar, per sota del mínim o allò que vaig escoltar en un acte institucional del president de la Fira de BCN, “la maduresa de la població que acceptava la devaluació social que permet ja sortir de la crisi” Busquen la nostra resignació, que paguem la crisi, que no ens rebel·lem. Però no son temps, i utilitzo altra vegada al nostre convidat i el seu article a Treball, per esperar que caiguin pastissos del cel que deia aquell cantant sindicalista nord-americà.

Ni paciència ni resignació,ni distorsions. Són temps d'apostar per prendre partit, per arriscar. I nosaltres, el sindicat, en aquesta cruïlla històrica de canvi d'època no pot quedar al pairo, esperant els vents de la recuperació econòmica que les sirenes de les veus interessades fan aletejar contínuament.

El sindicat que es reorganitza i que cal repensar ha de contribuir a l'alternativa mentre al mateix temps soluciona,solucionem problemes, gestionem conflictes, organitzem la nostra força als centres de treball, estenem el sindicat fins a l'últim racó, fins al més allunyat polígon industrial, servei a la ciutadania o àrea comercial.

Un Maig per lluitar i per participar. De lluitar pels nostres drets laborals i socials, de lluitar per una Europa millor, possible, de triar entre la troika o la democràcia, d'apostar per la reactivació econòmica i no per la devaluació social, de lluitar contra l'atur i la precarietat, contra la pobresa i plantejar l'alternativa al sistema en decadència.

Caldrà arriscar però que seria un sindicat de classe sense un camí cap a la rebel·lió? Per pegats al capitalisme, per possibilisme ja hi ha altres. Ara fem un gran Primer de Maig, cridem a la participació en les manifestacions i assemblees.

Ens veiem a Barcelona, a les 11,30h Rda. Sant Pere, Pg. de Gràcia..i no esperem que caiguin pastissos del cel.

Visca la lluita de la classe obrera! Visca CCOO!

Moltes gràcies!