Informe aprovat a la darrera Comissió Executiva de 24 de maig de 2013
COMISSIÓ EXECUTIVA DE CCOO DEL BAIX LLOBREGAT
20 de desembre de 2013
Nelson Mandela
“El odio enturbia la mente, los líderes no pueden permitirse ese lujo”
“Es un ideal por el que espero vivir, pero por el que
estoy dispuesto a morir”
INFORME
Alguns s’embolcallen en definicions
ostentoses de lideratge. Altres exerceixen realment de referents immarcescibles
pel pas del temps, un d’aquests imprescindibles ha estat enterrat fa pocs dies.
Al nostre país, estat, el president del
govern confessa que dubta i que fa dubtar, no diu més coses perquè ell mateix
sap que les seves paraules són buides i inútils, com les polítiques del seu
govern per sortir de la crisi, per sortir-ne amb cohesió social i futur per a
tothom. Possiblement perquè no els importa, perquè representen realment els
interessos de molt pocs que creuen ser l’elit social.
Com la seva reforma de les pensions,
sense cap consens social, sense cap aliança política, que pretén desballestar
el sistema públic, solidari, universal, de repartiment, menystenint els drets
dels i les pensionistes actuals i futurs. CCOO hem repetit que ens oposem a la
no revalorització que planteja en la pràctica la seva proposta i al factor de
sostenibilitat que precaritzarà les pensions del futur. En mobilització
permanent hem de continuar per desentrellar aquesta mentida de la inviabilitat
del sistema. El problema és l’atur, el problema és la precarietat, cal parlar
d’ingressos a la caixa i cal deixar clar que la caixa és nostra. Venim realitzant assemblees a centres de
treball, sectorials (com l’organitzada
intersectorial al WTC Almeda de Cornellà el 14/11, conjuntes amb UGT com
la de Cotxeres de Sants del 19/11, la manifestació del 24/11 a Barcelona (i a
moltíssimes viles i ciutats de tota Espanya) i a la comarca vam envoltar la
Tresoreria General de la Seguretat Social de Cornellà amb el Fòrum Social Baix
Llobregat el 2/12; la caixa és pública, la caixa és nostra.
A Catalunya un altre president parla de
construcció nacional mentre intenta aprovar pressupostos de caire antisocial
(exemple: educació - 2691 professors/es en 2 anys; - 260 M eur en dos anys; - 20,6% en els últims 4 anys) amb
retallades, venda de patrimoni públic i privatitzacions. Ens manifestaren el 24
de novembre a Barcelona i també el 4 de desembre davant del Parlament, i abans
el 5 de novembre, per mostrar-li alternatives i unitat popular contra les seves
intencions.
La negociació col·lectiva, un dels
nostres principals elements d’utilitat i referència als centres de treball i la
societat continua tocada per la contrareforma laboral. S’han desbloquejat
convenis importants però el conveni del metall continua sense solució
definitiva i les mobilitzacions cada vegada seran més contundents, així també
el transport de mercaderies o el lleure educatiu i sociocultural.
Continua així mateix la mobilització
contra el projecte de llei de reforma de les administracions públiques. El
23/10 vam realitzar un acte de l’Aula Joan N. Garcia Nieto amb participació de
representants d’ICV-EUiA, ERC, PSC i CIU i que va comptar amb la coordinació
del secretari general de la FSC de la nostra comarca, Higini Pi. La nit del 14 al 15/11 es realitzaren
tancades als ajuntaments de tota Catalunya, al Baix Llobregat focalitzats a
Castelldefels i Sant Feliu de Llobregat i el 3/12 una gran representació de la
comarca participà en la Caravana de Cotxes en defensa de lo públic. Cal
destacar la implicació general però molt especialment el paper dels companys i
companyes de la FSC de la comarca que porten el pes de l’agitació i
l’organització dels actes. El 12/12 a les 12h les portes dels ajuntaments i
viles de les ciutats de la comarca van ser plenes de
sindicalistes-treballadors/es-ciutadania reclamant la defensa de lo públic, de
l’ocupació pública, de la democràcia.
No ens cansarem de dir que el principal
problema que hem d’afrontar són les conseqüències de l’atur i la precarietat.
Més de 70.000 persones consten registrades a les oficines del SEPE però moltes
més ja ni s’apunten o han migrat perquè no tenen esperança de trobar feina.
Continuem treballant braç a braç amb la Coordinadora i les Associacions de
Persones Aturades de la comarca (acte Sant Vicenç dels Horts 11/10; coordinació
en el treball dels acords socials institucionals, assessorament i col·laboració
en la creació de projectes cooperatius), en l’activisme a les portes de les OTG
(21/10 Sant Feliu de Llobregat; 5/11 Sant Boi de Llobregat; 4/12 Martorell).
Pròximament posarem en marxa punts d’atenció a persones aturades en els locals
sindicals com a part del projecte
confederal per ser més útils encara als companys i companyes afiliades i amb
voluntat de fer-ho que es trobin en aquesta situació. 8 sindicalistes de la
comarca s’han format per fer-ho i dedicaran el seu temps (lliure/militant en
gran mesura) a atendre aquests punts. Així mateix s’ha posat en marxa la quota
zero per les persones afiliades en situació de precarietat econòmica.
Continuem també el treball amb la
Botiga Solidària i participant en la creació de la Xarxa de Solidaritat,
impulsada por la CONC.
En la defensa de l’escola pública, de
l’educació, una fita important va ser la Vaga de la comunitat educativa del 24
d’octubre amb un ample seguiment en la comarca i una gran manifestació a
Barcelona. La lluita contra la LOMCE, aprovada al Congrés, continua (a remarcar
la consulta realitzada a tots els locals sindicals el 17/10) i no els serà fàcil posar-la en marxa, anem cap
a la desobediència. Malauradament el Govern català continua amb la seva
política de retallades que afecten les dotacions de professorat i les mancances
als centres educatius de la comarca.
Eleccions Sindicals i Afiliació
El resultat electoral actual (còmput
octubre 2013) és prou satisfactori pel nostre sindicat, gràcies a l’excel·lent
treball de moltes i molts sindicalistes dia a dia en els centres de treball
guanyem amb un 45,91% de representativitat (3012 delegats/delegades) i 353 de
diferencia amb la UGT. Al conjunt de
Catalunya la diferència és de 1057 amb un 42,39% de representativitat (23.617
delegats i delegades)
La baixada d’afiliació és persistent.
Som 23.549 persones afiliades a la redacció d’aquest informe al Baix Llobregat
(34,66% i 8.161 dones) i 155.432 al conjunt de la CONC (38,92% i 60.495 dones).
Sense afiliació no hi ha sindicat, no hi ha organització. Hem de continuar
col·locant com a missatge principal de l’acció sindical quotidiana aquest
mandat. Certament ens hem vist afectats per una fugida d’alguns centenars
d’afiliats/des a la principal empresa de la comarca, cosa que afecta en gran
mida aquest element però cal reaccionar i a tot arreu du la consigna que per
fer possible el sindicat és imprescindible l’afiliació massiva. No tenim altre
vía.
Així mantenim el reforç de la Unitat
d’Atenció Afiliativa i de la Unitat de recuperació d’impagats (UAT)
La duresa de la situació econòmica
general també està afectant
l’organització i hem de prendre decisions i ajustos moltes vegades
difícils. A 31/12/13 una companya sindicalista, Nati Santos, tornarà a la seva empresa de referència i es
prendran les mesures oportunes que marquin els criteris econòmics de gestió pel
PICONC 2014 a aprovar. L’any 2014 és preveu encara més dur.
La reorganització territorial aprovada
al Consell Nacional de la CONC de novembre es objecte d’un punt específic a la
reunió d’aquesta Comissió executiva. Val a dir que es planteja la fusió del
Baix Llobregat amb les comarques de l’Alt Penedès, Garraf i Anoia per
constituir una Unió Intercomarcal. La valoració realitzada pel nostre Comitè
Comarcal és unàniment positiva en la mesura que pot suposar un reforçament
organitzatiu sostenible sense perdre la proximitat i la utilitat, elements
principals de referència pels treballadors i treballadores, i que ens ha de
permetre arribar a més centres de treball i propulsar la nostra acció socioeconòmica
a totes quatre comarques.
Quant a polítiques comunicatives vam
posar en marxa el blog però encara no acaba de tenir el recorregut que
esperàvem, sí hem incrementat la nostra presència a les xarxes socials
(facebook i twitter) i s’han desenvolupat diferents enviaments massius
d’informació i convocatòria a l’afiliació. Hem de prosseguir en l’acció de
donar a conèixer la nostra potent activitat als centres de treball i a la
societat. Les polítiques comunicatives són vitals perquè puguem arribar a més
companys i companyes i evitar les distorsions interessades d’alguns mitjans.
El moment és greu i la reputació del
sindicat està en joc. No ens hem de deixar dur pels cants interessats del
maniqueisme antisindical d’alguns, però si hem de prendre nota dels nostres
errors i ajustar mesures de renovació a les pràctiques sindicals, explicar el
que fem. Si no ho podem fer, igual no ho estem fent bé. El sindicat és de tots
i totes i la direcció ha de donar la cara per tots i totes, per tant ha de
saber el que passa, ha de tenir informació. Ens hi juguem molt. Transparència i
cohesió.
Una mostra del que vam aprovar al VIIè
Congrés i que ja va per la IIa Edició es la Conferència Consultiva Comarcal. El 15 de novembre es va realitzar
amb un resultat prou satisfactori. Com acordàrem us trasllado un resum de les
propostes i opinions sorgides del debat de matí i tarda:
Idees força debat general
1. El sindicat no pot
baixar la guardia davant l’atac furibund als drets dels treballadors i les
treballadores. Aprofitem totes les persones. Cridem a les persones jubilades a
la participació activa i la militància.
2. Cal compartir bones
practiques de les seccions sindicals a les empreses. Proposta de jornada sobre
plans d’igualtat (experiències)
3. Cal lluitar per la
democràcia a l’empresa i al carrer. Cal fer arribar el discurs sociopolític del
sindicat als centres de treball amb més força
4. El sindicat no és
fa als despatxos, cal sortir més als polígons, cal més mobilització.
5. Redefinir quotes
afiliatives per fer-les més adequades a les diferents situacions de les
persones treballadores.
6. Tenim un sindicat
molt viu al Baix Llobregat, però el sindicat és de tots i totes, hem de
participar més totes i tots a les accions globals de la comarca. Cal cridar més
a la participació.
7. Valoració positiva
de la Conferència, escoltar no sempre és fa al sindicat. Temps per
criticar, suggerir, proposar, i prendre nota del que diuen els afiliats i
afiliades.
8. L’atur és el
principal problema. És el repte principal del sindicat continuar lluitant
contra la precarietat i les seves conseqüències per la gent. Cal refermar les
aliances socials comarcals, des d’un front nítidament d’esquerres.
9. Bé per la transparència
econòmica, són els diners de tots i totes. Caldria continuar expandint això a
tota l’organització. Bé per l’explicació respecte a les notícies que malmeten la
imatge del sindicat i les decisions que el sindicat hi ha prés.
10. Tenim un sindicat
que ha de resistir des del combat i cal recuperar drets. Bon paper de les
seccions sindicals, encara que més difícil per la reforma laboral. Forts als
centres de treball serem forts a la societat. Afiliació fa sindicat, sindicat no
pels sinó dels treballadors i les treballadores.
Idees força tallers
Taller negociació col·lectiva
Al taller vam analitzar el complicat
moment que travessa la negociació col.lectiva, tant per l’implantació de la
Llei 3/2012 que reforça dràsticament el paper empresarial en la
negociació, com per la pròpia crisi econòmica que ens obliga a moderar
posicionaments.
La capacitat de negociar i d’arribar
a acords és l’ànima del sindicat: sense aquesta capacitat el sindicat perd
sentit tal i com l’entenem.
Davant d’aquesta realitat, vam
valorar que calia apostar per:
·
Potenciar i defensar els convenis sectorials
·
Passar dels convenis provincials als convenis a nivell de
Catalunya
·
No acceptar convenis d’empresa en lloc del sectorial, llevat
que:
o
Tinguin acord d’ultraactivitat
o
Respectin, com a mínim, el contingut del conveni sectorial de
referència
·
Aprofitar totes les oportunitats per negociar qualsevol condició
de treball. El conveni col.lectiu/acord de condicions no és l’únic instrument
de negociació que tenim.
·
Flexibilitzar les reivindicacions salarials en funció del sector
en el que és doni la negociació. No és el mateix un sector en profunda crisi
que d’altre estable o –fins i tot- en creixement productiu.
·
Prendre com a referència (a efectes d’increments salarials) el
“II acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2012-2014”
·
Hem de cercar nous referents d’increments davant la pèrdua de la
previsió d’IPC i la possible desindexació que es produirà a partir del 2014
(per exemple els acords AENC i AINC).
·
Intentar, mitjançant la negociació col.lectiva, donar-li la
volta als drets que hem perdut per l’aplicació de les diferents normatives,
especialment en l’àmbit de:
o
L’ordenació del temps de treball, establint compensacions a la
flexibilitat
o
La inaplicació del conveni, ampliant els períodes de consulta,
definint la documentació a lliurar, etc…
o
La modificació substancial de les condicions de treball,
millorant indemnitzacions mínimes, regulant l’arbitratge…
·
Ampliar el poder i les competències de les comissions paritàries
dels convenis
Finalment, no oblidar les
especificacions de la negociació col.lectiva en l’àmbit públic, amb normativa
específica i regulacions legals que limiten la capacitat de negociació.
Taller formació
Del contingut podem destacar:
· La importància del dret a la
intervenció, en matèria dels plans de formació a l'empresa, pel fet de
gestionar diners públics. Tot i que els plans de formació a les empreses no són
obligatoris, en l’àmbit d'acció sindical
lluitarem per promou-re’ls.
· La necessitat de comunicar la defensa
de la formació a les nostres plantilles i d'argumentar-ho.
· La importància de coordinar les
Seccions Sindicals de diferents centres de treball d'una mateixa empresa en
matèria de formació.
· La necessitat de promoure els
(desconeguts encara) Permisos Individuals de Formació a les empreses.
· La prioritat d'introduir, a la
negociació col·lectiva, la realització de la formació dintre de l'horari
laboral.
· La importància de detallar els motius
quan l'informe NO ES FAVORABLE.
· L’eradicació de la discriminació de
tracte per gènere en matèria de formació.
· La necessitat de negociar formació
transversal.
Destaquem, com a element comú, la
necessitat de la celebració d'un altre taller per ampliar el tema de
l'acreditació de competències.
Taller afiliació
El taller va tenir un bon
nivell de participació i aportacions. Com a idees força podríem destacar:
No hi ha una única fórmula per oferir la afiliació però :
· Hem de diferenciar el tracte entre afiliats i no afiliats a l’empresa.
· Hem de demanar la afiliació sense complexos
· Cada empresa i sector té una realitat diferent però en totes hi ha
possibilitats de créixer.
Referent a la quota d’afiliació:
· Hem d’intentar flexibilitzar la quota atenent a diferents realitats
(família, salari, tipus de contracte)
· Hem de millorar els serveis que oferim i una via podria suposar acords amb
altres entitats/serveis (esplais, Associacions veïnals,..)
La reflexió
general és: Hem de ser capaços de traslladar la necessitat d’afiliar-se a CCOO
als treballadors i les treballadores posant en valor tot allò que nosaltres (el
sindicat de classe de referència, primer de Catalunya) aportem a la ciutadania
en general.
Més de 250
persones van participar a la Jornada.
Altres
activitats i accions en el període han estat:
-
Actes contra la
reforma de les pensions (19/12 es farà a AAVV Marianao; 22/10 amb PSC Cornellà
i UGT; 29/11 amb ICV Viladecans)
-
15 i 16/10 i
17/12 Participació als Consejos Confederales de CS CCOO a Madrid
-
25/10 Rebuda del Club
Ciclista Clarion, hereus de les Brigades Internacionals, activistes de Glasgow.
Honor i glòria a la classe treballadora internacional. Agraïment especial als
companys Carles Vallejo, Tomás Lou i Jose Manuel Jurado.
-
25/10 Signatura de l’Acord social de Sant Joan Despí
-
27/10 Acte unitari (Botifarrada Baix Llobregat Nord ICV, a Olesa
de Montserrat) amb PAH Baix Llobregat Nord, Moviment 15M Olesa de Montserrat i
Plataforma en Defensa de l’Educació i Procés Constituent.
-
Participació en programes de televisió d’Esplugues TV (3)
-
Gran Manifestació en defensa de l’Hospital de Viladecans (5000
persones) una lluita que estem guanyant.
-
Participació de representació del sindicat en els cursos de
Punts d’Atenció a Persones en Atur i Formació Continua contra l’Homofòbia
(àmbit LGTB). Dos temes obligatòriament a desenvolupar en el proper any al Baix
Llobregat.
-
Seguiment i Plenaris de l’Acord Social contra la Crisi de
Cornellà de Llobregat
-
Adhesió al Manifest en defensa de la unitat de la comarca del
Centre d’Estudis Comarcals (11/12 a Sant Feliu)
-
Assemblea i
Junta Directiva d’Innobaix (20/11)
-
Lectura del Manifest sindical del Dia contra la violència
masclista i participació als actes institucionals de Cornellà de Llobregat
(22/11; 25/11)
-
Participació a les reunions del Pacte Estratègic Metropolità de
Barcelona (Comissió Delegada) i Pacte Industrial de la Regió Metropolitana.
-
Reunions del Consell Econòmic i Social del Baix Llobregat. D’ací
a poc temps és posarà en marxa el Pacte en defensa de la Indústria al Baix
Llobregat
-
Posada en marxa de la coordinació sindical del sindicalista de
referència al CC Splau (Francesc Sánchez)
-
Constitució de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat
(18/12)
-
Reunions mensuals del Fòrum Social del Baix Llobregat i
participació a reunions de la Plataforma Prou retallades.
-
Reunió amb la SSE Aena de CCOO i amb la Direcció de l’Aeroport
juntament amb M.Fages i JC Gallego (12/11)
-
Inauguració de la plaça de Carles Navales a Sant Ildefons de
Cornellà de Llobregat (13/10). Primer Secretari General de CCOO Baix Llobregat
-
Acte de signatura de l’Acord Social de Sant Vicenç dels Horts
(10/12)
-
Jornada Mundial Treball Digne. Concentració Foment del Treball
BCN (7/10) i participació a la tancada nocturna a l’església del Pi a BCN
(6/10)
-
Participació a l’Escola Ángel Rozas d’Acció Jove celebrada al
Prat de Llobregat 13 i 14/12
-
Comitès Comarcals 17/10 i 7/11
-
Cada dilluns a les 9h Comitè de Crisi per repassar conflictes,
expedients, negociació col·lectiva (portem 36 reunions el 2013).Operatives 30’
Aquest sindicat continua essent el
fruit del treball de molts i moltes. El més important, el que es desenvolupa
dia a dia als centres de treball per part dels nostres delegats i delegades,
seccions sindicals. Una Unió Comarcal és possible amb uns sindicats comarcals
com els del Baix Llobregat compromesos amb un projecte comú sòlid, amb un equip
de gent que tira del carro i que serra les dents per anar endavant.
Però a la gent que ens toca dirigir
temporalment l’organització no se’ns pot excusar, no podem permetre’ns
amagar-nos davant l’adversitat.
Seria estrany que quan la nostra gent
ho està passant tan malament, quan veiem als nostres nuclis propis, familiars,
personals, al barri, com creix l’atur, la precarietat, el sindicat fos un oasi
de tranquil·litat. Al sindicat es ve amb la força de la responsabilitat i amb la
intenció de fer una organització útil per la classe treballadora.
Segurament ens tocarà afrontar moments
encara més durs. Les CCOO n’han sortit de pitjors. Ara recordem els 40 anys del
procés 1001, temps negres de presó i repressió, de por i clandestinitat. Ara
ens toca no defugir la nostra responsabilitat per transformar el sindicat i
així poder continuant essent útils.
No necessitem herois, necessitem gent
responsable i que sàpiga mirar l’horitzó sense deixar de tocar amb els peus a terra.
Som del poble, anem amb el poble. El futur és el present en moviment.
Endavant i Bon Any 2014!
Toni Mora
Secretari general
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada