dimarts, 9 de juliol de 2013

L’alternativa al tinglado

per Toni Mora

Algú prou interessant com per seguir habitualment (JJ Millàs) escrivia a un diari fa poc que es difícil ésser antisistema perquè realment no existeix un sistema, el que hi ha és un tinglado. Un tinglado amb aprenents de bruixots i caradures que ens pretenen donar lliçons de com arreglar l’economia del país dies abans de visitar les instal·lacions penitenciàries per multitud de presumpcions delictives. 

Potser també es podria pensar que es difícil ésser europeista quan el govern de la nostra Europa està en mans del dogma de l’austeritat, de les conveniències electoralistafinanceres de la cancellera Merkel o ens veiem abocats a contemplar un poder de l’Estat en mans d’algú que parla rere una tele de plasma, que balbuceja, o dels que volen defensar-lo fent-lo miques per repartir-se els beneficis. 

Els polítics que s’han reunit aquests dies de Juny pensen que podem acabar amb l’atur juvenil, impulsar l’economia, desembussar el crèdit amb les ridícules propostes que plantegen? Creuen realment que només s’ha de cridar ben fort que la crisi comença a acabar-se perquè sigui així?


Es bonic creure en fades, es bonic pensar en positiu, però si ni tu ni jo no votem per fer-los fora, no ens mobilitzem, no ens organitzem, no ens aliem, els i les del tinglado, els impotents polítics habituals de les cimeres europees, els comissaris de les incompetències i els gurús dels patiments dels altres poden acabar amb el nostre dret a ser ciutadania digna. Jo no em penso quedar de braços plegats. 

El sindicalisme de classe té alternatives, hi ha alguna cosa rere l’horitzó, hi ha fins i tot horitzó. Endavant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada