dimarts, 4 de juny de 2013

MARXA CONTRA L’ATUR, LA PRECARIETAT
I PELS CONVENIS COL·LECTIUS

Plaça de la Vila, Sant Feliu de Llobregat
4 de juny de 2013

Bon dia companyes i companys, amigues i amics
Bon dia i moltes gràcies
Moltes gràcies per continuar lluitant, moltes gràcies per suar, moltes gràcies per creure que es possible
Una salutació especial i un agraïment per l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat amb el seu alcalde al cap, el company i amic Jordi Sanjosé
També pels amics i amigues de les associacions de persones aturades que ens acompanyen, la nostra lluita és la vostra lluita companyes i companys,
Gràcies al nostre secretari general Joan Carles Gallego i gràcies a tota la gent de tota la CONC que també son amb nosaltres.

Ho dèiem el 14 de novembre, en l’última i exitosa Vaga General, s’ho estan carregant tot. Sí, companyes i companys, estem patint les conseqüències directes del seu desig de desmuntar-ho tot, de carregar-se amb l’excusa de la crisi, la gran estafa, els nostres drets com a treballadores i treballadors, com a ciutadans i ciutadanes.

Ho vam dir a la Vaga General, ho diem avui. Calen mes motius per mobilitzar-se? Calen més cops de puny a la nostra cara, a la nostra dignitat perquè sortim al carrer i ens enfrontem a aquest atac salvatge a la democràcia i a la llibertat?

Ja sabem que no ho solucionarem tot avui i aquí, que no ho farem tampoc nosaltres sols, que això es un cursa de llarga durada però també sabem que no ens pot aturar la por, la desídia, la comoditat.

Ja sabem companyes i companys que només lluitant per una Europa més social i més democràtica podem trobar també possibilitats reals a l’alternativa i aquest acte, també, forma part de la Mobilització europea que el sindicalisme fa com a resposta a les polítiques austericides dels mercats desregulats i els governs titella,

Forma part de la resposta que cal donar des del sindicalisme de classe a les apostes per retallar i retallar dels governs de petit circuit que ens governen fins ara, de dir-li a això que li diuen la troika, que us foteu, que volem una democràcia real i poder per al poble!
  
Perquè companyes i companys existeix una alternativa al joc de la prima de risc, del dèficit, del deute, de l’economia dels dos terços. Existeix una alternativa a la germanico centrista política antieuropea de la sra. Merkel i els seus reduccionistes i tàctics atacs a les economies del Sud.

Li hem de recordar a frau Merkel que la solidaritat de molts països del Sud i de  la resta d’Europa va fer possible sortir a Alemània del desastre de la II Guerra Mondial. Que com en aquell temps pot repartir-se el deute, pot abastir-se l’economia europea amb un nou Pla, o es que no creu en l ‘Europa imprescindible més socialment equilibrada, més políticament unida, més económicament forta en aquest món global?

Clar que hi ha alternatives però de ben segur que passen per la força de la mobilització per empènyer-les.

CCOO i moltes altres organitzacions socials i polítiques creiem que cal continuar reforçant-la.

I més quan tenim un país en emergència social. Quan més de 6 milions de persones a Espanya són a l’atur, quan creix el patiment de tanta gent que no arriba a final de mes, quan son tantes les famílies en perill de patir gana o tants centenars de milers son desallotjats, desnonats, de les seves llars amb la violència de la injusta llei i de la força repressora.

No podem restar quiets i ens movem, ens tindran i ens tenen en front aquells que volen destruir el sistema de relacions laborals, qualsevol mena d’equilibri. Estem lluitant pel nostre dret a la negociació col·lectiva, estem lluitant pels convenis col·lectius, pels nostres drets. En la defensa de la nostra dignitat com a treballadors i treballadores hi ha la defensa dels drets aconseguits amb tantes lluites del passat i del present.

Que li preguntin als nostres companys i companyes del lleure educatiu i sociocultural, un sector amb milers de treballadores i treballadors a la nostra comarca, de gent de totes les edats. Una patronal socialment compromesa diuen però que utilitza la nefasta Reforma Laboral per apretar-nos i congelar els sous.

Que li preguntin als companys i companyes de Ciments Molins, d’Electra Molins en defensa dels seus drets i lluitant contra els acomiadaments, que li preguntin als companys del sector de Mercaderies, a la gent de les benzineres, als treballadors i treballadores dels hospitals concertats, de la XHUP, als de masses congelades, als de la Gallina Blanca, als del comerç del tèxtil, als de la neteja. La inútil, o molt útil pels empresaris especuladors, la injusta Reforma Laboral, ajuda i molt a la cara fosca e interessada de les patronals, o potser no tan fosca i obertament hostil, per bloquejar la negociació col·lectiva esperant el paradís ultraliberal de la caiguda de vigència dels convenis col·lectius.

Ens volen més pobres, més porucs. Els agradaria que fòssim com els personatges d’aquells Santos Inocentes, com les ombres que sortien cap a la fàbrica cada dia de les novel·les de Dickens o els poemes del nostre Martí i Pol. Però nosaltres som estirp de titans, som fills i filles de la gent que ha patit presò i tortures per la democràcia, que van construir aquestes grans Comissions Obreres i no ens rendirem mai.

Ens volen més pobres, més precaris, més necis i per això ens volen robar l’educació pública, ens tornen el nacionalcatolicisme a l’escola, ens penalitzen el català, volen condemnar les nostres criatures, els nostres joves als barracots i a fora de la universitat cada vegada més elitista i menys accesible. No volem LOMCE i tampoc retallades de la sra. Rigau.

Jo no vull pels meus fills, ni per mi ni per ningú tornar a pagar iguales, tornar a dir sí senyorito, abaixar el cap, fer files interminables davant grises figures. Jo vull lluitar com vosaltres per un present i un futur millor amb dret a la salut, amb sanitat pública. No a les privatitzacions dels nostres serveis sanitaris, com volen fer amb el de radiodiagnóstic, i transparència i condemnes als i les corruptes, ja n’hi ha prou de sentir la vergonya de veure com alguns continuen embutxacant-se els nostres diners desfent la nostra sanitat. Obrim el Parlament de Catalunya, exigim saber, quina por tenen senyors i senyores de CIU.. i altres..?

A aquest pas quan siguem grans demanarem l’almoïna de les monges de la Caritat perquè ens cuidin com deia una de la meva família. D’allò del sistema nacional d’atenció a la dependència estan oblidant-se i clar com hi tantes persones aturades .. que tornin les persones depenents amb les famílies. I els seus drets, i la seva qualitat de vida, i el benestar personal i familiar, què? Un altre dret que volen matxacar, un altre dret pel que hem de lluitar.
  
Mireu som aquí i no per què si, aquí al darrere està l’ajuntament de la capital de la nostra comarca. Aquí estem avui també per dir als governants de Catalunya i Madrid que defensem la nostra comarca, el Baix Llobregat, la seva integritat i  identitat territorial i que defensem el municipalisme, el municipalisme democràtic que des d’ajuntaments com aquest es fa en benefici de la ciutadania.

Segur que no són perfectes, nosaltres tampoc. Segur que no sempre estem d’acord però jo vull aquí expressar la nostra contundent oposició a la llei de reforma que vol imposar el PP per fer una cosa semblant al que va fer la recentment enterrada sra. Thatcher, destruir el poder polític dels ajuntaments, les seves possibilitats de canviar realment les condicions reals de vida de les seves poblacions.

L’ocupació de qualitat als sectors públics, la defensa de lo públic es un altre escenari d’acord on busquem i hem trobat aliances. Aquests senyors i senyores del PP juguen, arrisquen i volen aprofitar la seva majoria que pretén ser absoluta i absolutíssima per destrossar-lo, fer-lo trossos i privatitzar-lo en benefici de pocs, dels pocs que consideren seus, i en molts casos i presumptament coincidents amb els seus interessos.

Reparteixen sobres, paguen festes, viatges a Eurodisney, quina meravellosa realitat la d’unes i uns, quins pocavergonyes, monàrquics del món admireu com els marits de les princeses sembla que no tinguin por a sumar-se a l’orgia del canibalisme social. A robar carteras que deia aquell, les nostres!

Però no defallim. Tenim propostes i les explícitem amb força a les taules de negociació i als carrers.

Reforma fiscal, que pagui més qui més te, derogació de la reforma laboral, aposta per la indústria, pel comerç i serveis de qualitat i amb ocupació de qualitat, ni Eurovegas era jauja ni l’outlet pot ser a qualsevol preu, pla de xoc per l’ocupació amb inversió pública, aposta pels nostres joves.

Mobilitat per la ministra, podría anar-se amb el conseller Mena a servir cafès a Londres. Si su Rocío se lo permite.

Apostem per una Banca Pública, que doti de recurssos per l’inversió. Coi, si els hem rescatat amb els nostres calés, si som propietaris, deixarem que Goirigolzarri ens els governi? Deixarem que continuin desnonant a famílies dels seus pisos? Volem dació en pagament, lloguer social i parc públic d’habitatges de lloguer i volem una renda garantida de ciutadania.

Senyor Mas, cumpleixi amb els catalans i catalanes que tant diu estimar!

I es que no s’han acabat les retallades. Si volem una Catalunya rica i plena, comencem per les persones que tiran cada dia del pais, i comencem pel poble treballador. Ja n’hi ha prou de retallades econòmiques, socials, molt ideològiques. Petit o gran pais, però pais amb drets, amb treballadors i treballadores amb ocupació de qualitat, en lluita contra l’atur i amb un sector públic fort, amb mitjans de comunicació com la meva com la nostra TV3 amb treball digne.

Con pasión, pero con la cabeza fría

Ésto es de largo recorrido, seguimos esta tarde, mañana, el 16 en Barcelona y lo que vendrá.

Ésto es nuestra obligación de personas dignas, de activistas, de gente que no querrá mirar atrás y tener en mente aquello de porqué no luchamos más cuando todo nos lo quitaban.

Va de ponerle fuerza y coraje

Es plantarse ante las lindezas de los necios como Linde, el del Banco de España y sus contratos explotadores.

Ésto es decirle al sr. Rossell que no entiende nada si piensa que el 8 de julio la magia de la no ultraactividad va a hacer desaparecer nuestra resistencia y nuestra ofensiva por los convenios colectivos.

Ésto es decirle al Gobierno del PP que nuestras pensiones son el mayor convenio colectivo que podemos negociar, que no vamos a dejar que nos las retuerzan y recorten, que no nos van a engañar con informes preorientados, prefigurados y alineados. Que si las atacan van a tener la más dura respuesta.

Pero qué se creen estos presuntos amigos de presuntos corruptos, recordad aquel que decía  que trabajáramos más y cobrásemos menos para salir de la crisis. Ahora está pasando una temporadita entre rejas.

Pero que se creen esos bocazas de la cadenas ultras que atacan la dignidad de nuestra clase trabajadora, de la de los que marchamos, de los que nos manifestamos, de los que ocupamos edificios, viviendas o fincas de señoritos.

Esos y esas son los nuestros, los que defienden el derecho de las mujeres a decidir su vida y sobre su cuerpo, los que ponen pie en pared a los abusos de los que quieren segregar la infancia para convertirnos en su carne de cañón.

En el Baix Llobregat, en Catalunya, en este país, no van a entrar con los tanques de la inopia, no nos van a hacer creer que se acabó la lucha de clases, que no existen izquierda y derecha, que no hay que levantarse contra la injusticia social.

Amigos y amigas, compañeros y compañeras, vamos a ganar esta contienda contra la reacción, contra los que vacían las palabras, los que nos quieren relegar a las cavernas.


Un grito absolutamente  vigente os acompañe, viva la fraternidad obrera, viva la lucha de clases i visca CCOO!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada